el gran desconegut

Sentint històries t'adones que l'amor, allò que diuen que ho mou tot, acaba sent un motor que per a cadascú té un ritme, un so i una forma diferent. Per a alguns l'embranzida inicial és vertiginosa i s'atreveixen a accelerar fins a punts insospitats, embogint i perdent-se a ells mateixos pel camí, cosa que, paradoxalment, els acaba compensant perquè se senten més vius que mai. També n'hi ha que prefereixen una arrencada lenta i suau, com una carícia càlida just al costat de l'orella envermellida pel fred d'una tarda freda d'hivern. L'embranzida per a aquests arriba al cap d'un temps, quan els records tendres enfarfeguen el seu motor i el revolucionen a mil per hora; es troben, sense adonar-se'n, a una velocitat que pot ser assaborida amb un somriure. I també hi ha aquells que es volen convèncer que aquella persona tan ideal els faria feliços, però acaben adonant-se que l'amor no es pot triar a dit, s'ha de triar a cor.