És estiu i sembla que aquest no vol acabar d'arribar. Els núvols devoren el cel i fan agafar por al sol que s'amaga. La calor, però, no minva. I entre olors estiuenques i temps de relax, la ment s'ocupa de reflexionar. I ho fa sobre el fat, majoritàriament. Descobreix que és el destí qui marca els passos. El meu destí era trobar en un país llunyà la felicitat i la possibilitat d'obrir nous horitzons, i pel que sembla també fou aquest el destí de la gent amb qui em vaig trobar. La vida avança, i si nosaltres anhelem quelcom que no arribarem a tenir és perquè el destí ho vol així. Probablement sigui perquè si ho obtinguéssim la sort ens giraria l'esquena, ves a saber! La qüestió és pensar que les coses passen per alguna raó i que per tant, lamentar-nos no ens porta enlloc.La sort sempre es reserva per a aquells que la necessiten.
