3.25.2011

Una història interessant de llegir

"Vivía en Bagdad un comerciante llamado Zaguir. Hombre culto y juicioso, tenía un joven sirviente, Ahmed, a quien apreciaba mucho. Un día, mientras Ahmed paseaba por el mercado de tenderete en tenderete, se encontró con la Muerte que le miraba con una mueca extraña. Asustado, echó a correr y no se detuvo hasta llegar a casa. Una vez allí le contó a su señor lo ocurrido y le pidió un caballo diciendo que se iría a Samarra, donde tenía unos parientes, para de ese modo escapar de la Muerte. Zaguir no tuvo inconveniente en prestarle el caballo más veloz de su cuadra, y se despidió diciéndole que si forzaba un poco la montura podría llegar a Samarra esa misma noche. Cuando Ahmed se hubo marchado, Zaguir se dirigió al mercado y al poco rato encontró a la muerte paseando por los bazares.
- ¿Por qué has asustado a mi sirviente? – preguntó a la Muerte.- Tarde o temprano te lo vas a llevar, déjalo tranquilo mientras tanto.- No era mi intención asustarlo -se excusó ella – pero no pude ocultar la sorpresa que me causó verlo aquí, pues esta noche tengo una cita con él en Samarra."

3.24.2011

i qui diu que la Solitud no és capaç de somriure?

Avui m'han dit que deixes de ser dependent de l’amor quan a més d’abraçar-lo a ell, també aprens a abraçar la solitud. Per què la tenim tan mal vista? Per què quan pensem en la paraula ‘solitud’ ens recorda quelcom negatiu? Per què moltes parelles quan se separen necessiten tornar a estar amb algú evitant quedar-se massa temps sols? Sí, benvinguts al món dels covards. Tenim por de la solitud i per no voler quedar-nos a soles amb ella ens aferrem a la hipocresia. No m’agrada generalitzar, perquè conec excepcions. Però, i si aprenguéssim a estimar la solitud? Segurament això això seria el primer pas a fer per a estimar-nos a nosaltres mateixos, per a ser fidels als nostres principis i no a aquells imposats per la societat. Potser així no ens perdríem, no viuríem sabent que som uns desconeguts. Potser podríem arribar a aproximar-nos a saber quins són els nostres defectes i quines són les nostres virtuts, què ens fa por i què ens fa forts. No us pica la curiositat de saber com i per què sou com sou?

Vosaltres escolliu.

Seguidors

Contribuïdors