Números vs lletres

Em commociona trobar gent que sé que val la pena. He arribat a la conclusió que hi ha poca gent capaç d’elevar-se un centímetre més del què està estipulat en aquest planeta. També he acceptat que els meus textos sovint són de difícil comprensió degut a la gran càrrega subjectiva que hi aplico i que per això quan algú es llegeix quelcom meu i s’hi pot identificar se sorprèn de com algú pot detallar la seva situació amb tanta exactitud. Però escriure no és resoldre un problema matemàtic. Escriure és inspiració, personalitat i un polsim de subjectivitat, la qual és variable depenent de com sigui cadascú personalment. Per això la literatura és tan rica i tan diversa i per aquesta raó jo sóc partidària de les lletres abans que dels números. Els números no ofereixen diferents resultats d’un mateix enunciat i per tant les perspectives es redueixen a una. La racionalitat regna en el món matemàtic i tot i que aquesta sigui imprescindible en la raça humana, considero que no hauria de ser pas la protagonista de les nostres vides. La lluita permanent entre números i lletres denota d’alguna manera la gran contrarietat en la qual es basa la nostra espècie. Així doncs Freud amb la seva teoria del "superjo", el "jo" i l’"allò" ja preveia el què designaria la nostra manera de fer. El "superjo" són els impulsos extremadament racionals que a vegades desemboquen a la infelicitat a causa de deixar insatisfets els nostres desitjos. L’antagonisme del "superjo" es veuria reflectit en l’"allò" el qual només es deixa endur per impulsos i desitjos sense aturador possible. Però el gran jutge i el gran equilibrador apareix en la idea de "jo". El "jo" és el què tot ésser humà anhela trobar. Jo diria, però, que no és possible trobar-ho perquè simbolitza la perfecció i aquesta no deixa de ser tan sols una idea. Com he dit al principi, aquí la subjectivitat té un paper cabdal. Per tant, la resposta a la nostra manera d’actuar cal buscar-la en un estira i arronsa que mai acabarà. Així som els humans.

Possiblement, el "jo" entre les matemàtiques i les lletres sigui la música ja que ella tan et permet endinsar-te en un mar d'expressió abstracta com en un mar de ritmes concrets i invariables. La música és la millor musa.