Tens el cor tan ple d’estimació que l’emoció t’acaba vessant pels ulls,
en forma de llàgrimes. Unes llàgrimes que no són salades, sinó que expliquen
una història que els records s’han encarregat de gravar minuciosament a la teva
ment. És el nus a mitja gola que indica que, per uns moments, estàs revivint a flor de pell
la primavera d’aquests anys viscuts plegats. Sembla que, amb els temps, hagis
d’haver après a passar etapes, però no és així perquè en cada etapa els
protagonistes abracen diferent, riuen diferent i t’estimen diferent. I quan ets
conscient que arribes a la vora d’aquell buit, t'agafa una barreja de por i melancolia. Saps que et tocarà
saltar en un moment o altre, però, en el fons, acabes agraint que hagis de saltar, perquè això significa
que has arribat molt amunt, que ho has exprimit, que has tingut la grandíssima sort de
viure-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada