Delicadesa absoluta. Aquells dits despullaven les insinuacions, deixant-les de color de seda, atractives i ben sonants i uns llavis molsuts acariciaven les síl·labes que xiuxiuejaven el seu nom. Poques paraules podien donar una explicació raonada a aquella fiblada d'amor, de fet, només els actes podien expressar-ho. Però l'esclavitud venia servida quan restava presoner dels seus somnis, insubastables, congelats, tirats en el vast precipici d'aquells ulls. Només aquells ulls tenien la força suficient com per poder-lo fer renunciar a aquelles aspiracions, aquell cim professional que el deixava molt sovint embadocat mentre mirava el pom d'una finestra que donava al carrer Aragó. Era, doncs, un préssec ple de suc, amb una pela de vellut, suau i delicada. Ben mirat, la seva vida es nodria d'un sentiment molt ple, que a vegades, fins i tot, vessava i que omplia cada àmbit de la seva vida propugnant una clara filosofia de vida, aquella basada en un amor delirant i, segons semblava, etern.
Mai havia estat capaç d'estimar de tal manera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada