Era increïble. Aquell petit ésser s'enyorava. Enyorava llevar-se i fer les coses del dia a dia per després acabant-se trobant amb la companyia agradable de la seva amiga, enyorava aquella estimació incondicional que li oferia en tot moment, aquell recolzament. Mai havia trobat un entorn com aquell.
Però tot això va canviar quan un dia se li van obrir les portes a la llibertat. Tot passejant, va adonar-se que ja no tenia aquella corda al coll que el retenia, ni unes obligacions estàtiques, podia decidir córrer (o escapar) i arribar "vés a saber on". Però la desició era dura... fugir com a sinònim de noves possibiliats, o bé, fugir com a sinònim d'abandonar aquella felicitat assegurada?
Ben mirat, essent un gos, va limitar-se a deixar-se endur pels impulsos animals i va fugir.
Però tot això va canviar quan un dia se li van obrir les portes a la llibertat. Tot passejant, va adonar-se que ja no tenia aquella corda al coll que el retenia, ni unes obligacions estàtiques, podia decidir córrer (o escapar) i arribar "vés a saber on". Però la desició era dura... fugir com a sinònim de noves possibiliats, o bé, fugir com a sinònim d'abandonar aquella felicitat assegurada?
Ben mirat, essent un gos, va limitar-se a deixar-se endur pels impulsos animals i va fugir.
Oh! aquesta té final sorpresa!
ResponEliminamerci per les teves paraules Sònia, un petó i una abraçada,
ens veiem aviat!