enyor

Era increïble. Aquell petit ésser s'enyorava. Enyorava llevar-se i fer les coses del dia a dia per després acabant-se trobant amb la companyia agradable de la seva amiga, enyorava aquella estimació incondicional que li oferia en tot moment, aquell recolzament. Mai havia trobat un entorn com aquell.

Però tot això va canviar quan un dia se li van obrir les portes a la llibertat. Tot passejant, va adonar-se que ja no tenia aquella corda al coll que el retenia, ni unes obligacions estàtiques, podia decidir córrer (o escapar) i arribar "vés a saber on". Però la desició era dura... fugir com a sinònim de noves possibiliats, o bé, fugir com a sinònim d'abandonar aquella felicitat assegurada?

Ben mirat, essent un gos, va limitar-se a deixar-se endur pels impulsos animals i va fugir.

Lo más de lo más

Delicadesa absoluta. Aquells dits despullaven les insinuacions, deixant-les de color de seda, atractives i ben sonants i uns llavis molsuts acariciaven les síl·labes que xiuxiuejaven el seu nom. Poques paraules podien donar una explicació raonada a aquella fiblada d'amor, de fet, només els actes podien expressar-ho. Però l'esclavitud venia servida quan restava presoner dels seus somnis, insubastables, congelats, tirats en el vast precipici d'aquells ulls. Només aquells ulls tenien la força suficient com per poder-lo fer renunciar a aquelles aspiracions, aquell cim professional que el deixava molt sovint embadocat mentre mirava el pom d'una finestra que donava al carrer Aragó. Era, doncs, un préssec ple de suc, amb una pela de vellut, suau i delicada. Ben mirat, la seva vida es nodria d'un sentiment molt ple, que a vegades, fins i tot, vessava i que omplia cada àmbit de la seva vida propugnant una clara filosofia de vida, aquella basada en un amor delirant i, segons semblava, etern.

Mai havia estat capaç d'estimar de tal manera.

Prendrem desicions decididament

Ens hem passat la vida - bé, la part de vida que hem viscut- pensant que hem donat grans passes, que estem arribant lluny. I en realitat no hem avançat pas tant com ens sembla. Però anem fent. I a mesura que ens fem grans, anem prenent unes desicions que ens marquen la vida. Prendre desicions és descartar altres opcions que podrien canviar-nos radicalment el futur a les quals podríem accedir. Però la persona que aconsegueix decidir i no seguir-se preguntant què hagués passat si... és la forta, la valenta. Tanmateix, és cert que resulta difícil no preguntar-s'ho si aquella qüestió ha estat un fet important a la teva vida. Com més important és, més gran és el repte i més fort et farà.

Tancarem els ulls en una nit fosca i potser arribarem a creure que la sort ens la fem nosaltres.