Una flaire palpitava sensacions. Una flor tancada, un llibre amb les pàgines desordenades. El principi acabaria sent el final i la lògica esdevindria inútil. Nits i dies plens d’olor embalsamaven un record feréstec, un record que desitjava fer-se fonedís, però que en aquells moments revifava com mai ho havia fet. El contrast del present i del passat creaven una atmosfera inhòspita i difícilment navegable, però al mateix temps interessant. El passat no deixa de tenir les coses bones i dolentes que tenia. Però seguir vivint significa que per molt que hagis gustejat fragments de passat, pots despertar d’aquest vell somni i seguir navegant en aigües de present. Mort és aquell que creu que alimentant-se de records pot vèncer els petits entrebancs del dia a dia. El que ha passat allà queda. Se n’aprèn, a vegades se’n gaudeix, i mica en mica, a intervals més o menys curts de temps, s’oblida.I en realitat la vida acaba sent una gran artista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada