11.09.2009

lluitar contracorrent

S’ha acabat. És el moment de fer un cop de cap; això ja passa de la ratlla i passa a no aportar res de positiu, ans al contrari, tot esdevé marcadament negatiu. Així doncs, aquest mur ha de ser destruït, tot és qüestió de plantejar-te si realment vols agafar el martell i picar, o no. I és aquí on rau el dilema; de voler vols, però poder ja és una altra història. Arribats a aquest punt cal mencionar aquell que afirma amb certesa que voler és poder i que tot és qüestió de voluntat. I si t’ho proposes aconsegueixes taxar la fredor i pujar a la vagoneta de les emocions a flor de pell, de les pujades i de les baixades, dels forts i dels pianos, on tot té moviment i sentit. Deixaràs de ser aquella peça sense encaixar. I podràs decidir superar-ho. I ni tu, ni ells, podran aturar-te. Tot és qüestió de mentalitzar-se i creure, fermament, en la possibilitat de destruir, si més no esquerdar, aquest mur aparentment impenetrable. Com bé diu un molt bon amic, la revolució només ha fet que començar. El món necessita revolucionaris buscant la felicitat. I tu en seràs un/a.

2 comentaris:

  1. hi estic d'acord!:)

    al passar-me pel feisbuk t'he descobert, juju!
    m'agrada com escrius, et segueixo! ;)

    ens vaiem a classeee!
    (pd.saps qui sóc? jaj=)

    ResponElimina
  2. Les teves frases em fan somiar! gràcies per fer-me aparèixer sensacions desconegudes, noves per mi, amb cada paraula a la vegada que em fas reviure d'altres ja viscudes!
    et segueixo artista!

    ResponElimina

Seguidors

Contribuïdors