11.14.2017

Ullpresa


Avui aquella paraula que tants cops ha ressonat dins meu s’ha fet realitat. L’havia llegit en la poesia de Maria Mercè Marçal i, tot i que considero que és de les paraules més boniques en català, mai pensava veure res que mereixes ser descrit amb aquest mot. Avui ha arribat el dia. Mirant per la finestra, ja he tingut el pressentiment que avui el dia prometia. De totes maneres, no ha estat fins que he baixat el turó, rodejant-lo, que m’he adonat del quadre que s’estava dibuixant davant dels meus ulls. M’he quedat, sense cap mena de dubte, “ullpresa”. Aquesta és la paraula que millor descrivia allò que estava testimoniant. Un quadre vivent, en què s’hi barrejava un sol llampant que donava vida i una boira que oferia la remor del mar. I a cada passa l’espectacle era més encisador.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Seguidors

Contribuïdors