Volia poder cantar cançons
i descosir-te a petons
aquell jersei de ratlles.
I volia poder-te fer l'amor
un dia de tardor
quan els arbres plorin fulles.
I et volia dibuixar
aquelles ganes de viure
que se t'havien esborrat
d'aquell rostre de vidre.
I volia poder pintar
de mil colors la nostra història
per no esborrar-nos del cor
aquell sentiment d'eufòria.
Però tu vivies al teu món
fred, fosc i poc dolç
del qual no en vols sortir.
Però jo t'estenc la mà
agafa-me-la, apreta-la i sent
com t'estimo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada