lifetime

Volia conservar l’olor d’aquella rosa vermella i només tenia dues opcions: tallar-li la tija i assecar-la penjant-la de cap per avall, o bé deixar que fes el seu curs en aquell roser i a la llarga s’acabés pansint i acabés perdent el seu color, la seva olor i la seva essència. Era una decisió difícil, com moltes altres que s’aniria trobant. Un dia, abans d’anar a dormir, es va adonar que la vida feia el seu curs, que les estacions enrojolaven el cel de colors diferents i que el temps passava i que havia arribat l’hora de prendre una decisió. Rumiant força estona, però deixant-se guiar per l’impuls que mai l’enganyava, va adonar-se que tenia ganes de conservar per sempre l’essència d’aquella rosa, no volia veure-la morir en un roser que li havia donat la vida. Volia poder mirar la rosa, al cap dels anys, i pensar en el vermell brillant que havia tingut; olorar-la i amb l’ús de la ment poder fer revifar l’olor que jugava a fet i amagar entre els seus pètals; agafar-la i notar les fiblades de les punxes que havia tingut la seva tija ferma. Volia poder tornar a ser allà ajudada d’un record que havia costat anys de construir. Una història caminada amb peus nus, però vestida d’una il·lusió que ho tenyia tot de música vibrant.

Decisions preses des del cor, sentides del cap fins als peus i viscudes intensament.     

olor d'estiu

Us voldria dir a cau d’orella el secret més ben guardat. És d’allò que tothom ha parlat durant segles i que cadascú viu diferent; d’aquella guspira que t’encén els ulls i te’ls fa brillar, d’aquella sensació d’estar flotant sobre un mar de núvols encesos per la llum d’una posta de sol, d’aquelles abraçades que et revifen els sentits, d’aquell sol que et pigmenta la pell, d’aquelles riallades que podrien arribar a esquerdar vidres, d’aquella serenitat que et segella el cor, d’aquella desintoxicació de preocupacions. 

És el secret de la felicitat. Un sentiment, una sensació que per a cadascú té un nom diferent; per a mi té el vostre i per això mai hi haurà gratitud suficient.