4.10.2013

Per què?


I la gran pregunta de la vida: per què existim? Entre glops de te de canella i una clara ben fresca, aquells dos individus, en una etapa en què tot trontolla i en què toca prendre decisions, es preguntaven quin era el sentit de la vida. Ser feliços? I què aportem al món estant o sent feliços? L’objectiu de la vida és ser feliços? I...és lícit sentir-nos feliços quan al món sempre hi haurà algú que no ho serà? I camines per la ciutat mirant al teu voltant i què hi ha de real, de no-modificat per l’ésser humà? La ciutat en sí ja és una creació humana, igual que una taula, els edificis, els cotxes i fins i tot conceptes com la “confiança”, la “sinceritat” i “l’amor”. Nosaltres mateixos hem creat la vida, hem posat nom als sentiments i els hem classificat. Tenim la necessitat de tenir el control de les coses, però no ens adonem que, sovint, per voler tant, topem, inevitablement, amb un gran descontrol. I llavors, donem la culpa a la ment. I potser de fet és ella, qui, sense previ avis, o bé ens fa plantejar aquestes preguntes desconcertants o bé ens acaba convencent que el millor és viure estúpidament feliços. Però llavors...existim o som existits? 
Ja ho deia Sòcrates, "només sé que no sé res". 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Seguidors

Contribuïdors