No heu percebut mai que amb una mirada i dos cops de cap aquell amic o groc ja sap què vols dir? O que amb una rialla feta amb tota sinceritat queda dictada la sensació de pau que la persona en qüestió experimenta? O, de vegades, fins i tot, la cara d’admiració que fa l’altre persona que està a set centímetres de tu quan li destapes les veritats més amagades prenent consciència del molt que l’arribes a conèixer?
Mica en mica, trobades a trobades, de vegades casuals, però de vegades inconscientment intencionades, una persona entra al teu món per no desaparèixer-ne mai. I tot i que el temps enganyi i ens pugui fer creure que esborrarà el record d’aquella amistat, o el que sigui, ell mateix és qui després, quan aquests dos subjectes es retroben fa que s’adonin que el temps només els ha separat físicament, però no els ha fet minvar aquesta connexió. De fet és això el que manté viva una relació, per molta distància o temps que s’hi interposi, la connexió.
Amb aquesta persona hi comparteixes una manera de pensar, de veure la vida, d’experimentar les sensacions i de compartir-les. T’aporta sensacions desconegudes o poc comunes, et dóna ganes de menjar-te el món i, fins i tot a vegades, et dóna la sensació de transportar-te en un altre univers, on les utopies sembla que es puguin fer realitat. Aquella força compartida et permet creure que buscant entre molta palla, pots trobar l’agulla. Aquestes agulles són les encarregades de punxar-te quan estàs somiant, simplement per fer-te veure que no només hi ha gent així als somnis, sinó també a la vida real. I que a més, t’estan punxant perquè volen que formis part de la seva història.
És com buscar una agulla en un paller. Però el que és bo és que l'acabes trobant.
No et comentaria amb paraules, i de ben segur que m'entendries a la perfecció.
ResponEliminaBrutal el positivisme realista que trasmets. N'estic segur que t'has creuat amb un bon grapat d'agulles en un paller infinit, i les que et queden per trobar i per punxar!
Mai perdràs aquestes connexions, per molta distància que hi pugui haver, com tu mateixa dius.
Admirable.
Sobren les paraules.
ResponEliminaUna abraçada enooooooooooooooorme és el que t'envio.
que maco!!!! Li he enviat a un amic... és massa bonic per no compartir-ho!!!! :)
ResponEliminaUna abrassada guapa!!!
:) T'has parat a pensar mai per què has degut trobar tantes agulles en aquest paller, si és tant gran i a vegades sembla que hauria de ser tant dificil? Potser és que tenen ganes de topar-se amb algú com tu, amb aquest iman que desprèn tanta energia i aporta infinitat de coses bones a les agulles del paller. Un petó Sonieta!
ResponElimina