5.30.2011
Per aconseguir obrir mentalitats alienes cal, primer de tot, donar ales a la teva.
5.17.2011
"Shall we dance?"
5.09.2011
Ready, steady... go.
Una cançó que sembla ser que reculli, només amb els minuts que dura –normalment entre tres i cinc- , tota una vida. No us ha passat mai que us poseu a escoltar una cançó que us evoca un passat farcit de sentiments? I us la poseu una segona, una tercera, una quarta vegada…? Perquè no us cansaríeu mai de gustejar aquella sensació, visualitzar aquella persona o conjunt de persones que conformen l’argument i aporten el sentit a aquestes notes, aquest ritme, aquesta veu. Per això, els anys de vida són aquells que realment hem sabut gaudir. No recordo qui m’ho va dir o on ho vaig llegir, però a les tombes a més de posar l’edat de la persona difunta, haurien de posar la suma dels moments que realment va saber palpar el verb viure i el va posar en pràctica. Així doncs, a més de vuitanta, potser caldria posar tres anys i tres mesos, per exemple. Segons com, no ho negarem, costa viure, i viure intensament encara més, i aconseguir la felicitat equilibrada i permanent ja passa a ser una utopia. Però, la persona que ha pogut dir que ha aconseguit arribar a un orgasme de felicitat és qui pot començar a posaren marxa el seu cronòmetre vital.
Us felicito. A tots aquells que sabeu desdir-vos dels cànons de la societat titllant d’hipòcrita molta gent i alabant aquella que és transparent. A aquells que trenqueu amb les regles per tal de lluitar a favor de regalar alegria per mitjà de somriures. A aquells que heu estat sincers, començant per ser-ho amb vosaltres mateixos. A aquells que tot i que ho necessiteu tot i no tingueu gairebé res, compartiu allò que teniu perquè considereu que compartir és guanyar i no perdre. A aquells que enteneu els valors de la fidelitat, de l’amistat i de l’amor i, per damunt de tot, el donar i rebre i viviu per descobrir-ne el rerefons. A tots aquells que no teniu autoestima, però que lluiteu per guanyar-la i aquells que en teniu massa i intenteu minvar-la. A aquells que tot i fer-ho tard, madureu. I, amb especial èmfasi, aquells que abracen realment quan ho senten.
Felicitats als “vividors”, als apassionats, als que valoreu el que teniu.
5.02.2011
És com buscar una agulla en un paller
És com buscar una agulla en un paller. Però el que és bo és que l'acabes trobant.
Seguidors
Arxiu del blog
-
►
2017
(1)
- ► de novembre (1)
-
►
2014
(4)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
-
►
2013
(15)
- ► de desembre (1)
-
►
2012
(18)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (2)
-
►
2010
(13)
- ► de novembre (1)