L’anorac que tenia col·locat sota el cul no va ser suficient per evitar la
fredor que desprenien les rajoles d’aquella sala, però això no va impedir que s’hi
respirés caliu i innocència. En
aquella sala hi havia trenta cinc aprenents de la vida que intercanviaven
opinions sobre ells mateixos. Es deien allò positiu i allò negatiu. Es van
posar a la pell de petits adults i van vomitar reflexions sensates. Els
sentiments de cada un d’ells brollava sense sedassos ni floritures. En aquell “Consell
de Roca” es va fer evident que la sinceritat és l’ingredient clau per desenredar
els nusos que de vegades es fan entre persones. I així, sense potser ser-ne gaire conscients, fer un pas més cap a la maduresa.
Són petits monstres que quan aterren a la Terra són capaços de menjar-se el món a queixalades de veritat.
