Aquella nena de pell pàl·lida,
agafava, com cada nit, la manta
de silenci i de llum blanquinosa
i folrava Palafrugell, Calella i Llafranc
de cuques de llum i aires humits i frescos.
I feia alterar el mar que es descabellava
i removia les barques dels pescadors
recollits en cases del color
de l’espuma d’aquell mar esfereït.
I al matí, el sol fonia el llum del far
i despertava els pescadors
que sortien a plena mar, calmada ja,
gràcies a la cançó de bressol que, a l'albada,
els cantava la nena de pell pàl·lida.
