Una olor freda com el glaç determinava els minuts que rodolaven com rodes engreixades d’una camioneta antiga. El soroll espaordidor d’aquell motor, provinent d’aquell carrer on hi plovia, frisava per esdevenir eco entre dues valls fosques i embolcallar-nos en una sonoritat fervorosa. I em miraves, a través del vidre esquerdat, acariciant-me les emocions. Dins les clavegueres queien mil llàgrimes, de felicitat i desesperació, d’alegria i tristesa, menys la teva, eixuta per l’estrall d’un sentiment massa fort. I jo sentia com si a dins meu hi tingués lloc un duel entre dues abelles que lluitaven per aconseguir la mel que corria per les teves venes. Una mel que es sobrenomenava “record” i que donava color a les nits pàl·lides que penetraven per les parets d’aquell pis.

I tu, m'observaves des del balcó. De fet, no estaves tan lluny.