La
biblioteca de la universitat està a vessar de gent, amb prou feines hi ha
ordinadors lliures. I per ensordir el soroll insistent dels teclats estressats,
de les lletres que queden impregnades en una pantalla com per obligació, em
poso a tot volum Frank Sinatra com a música de fons. Tot i això, sembla que una
nova veu s’hagi infintrat en el seu All
of me, una mena de xivarri d’estudiants esmaperduts pel futur que els
espera i que xerren pels descosits. I d’entre
aquest munt de sorolls i distraccions diverses, sembla que la meva ment està en
un univers paral·lel, sense tenir els sentits gaire alerta i amb pensaments
descarrilats. Sembla que dins de la meva ment hi ploguin sentiments arrissats i
idees descabellades, i hi llampeguin sensacions de descol·locació. I tu, entre
aquest munt d’obstacles, que tot i ser-hi no m’impedeixen visualitzar-te. M’apareixes
com una història simpàtica que té un regust agredolç. Frank Sinatra em fa
sentir i recordar tot allò amb un toc d’ironia i de felicitat. Suposo que una
mica és com un dia en què es posa a ploure a bots i a barrals i just al sortir
t’adones que no portes paraigües i que t’has deixat les claus per tornar a
entrar a casa a buscar-lo i, per tant, has de sortir. I que mentres t’assegures
de si portes les claus o no, poses el peu en un bassal i pel carrer passa un
cotxe que t’esquitxa de malucs en avall. Però, tot i això t’imagines la cançó
de I’m singing in the rain i somrius
i acabes gaudint i tot de la pluja!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Seguidors
Arxiu del blog
-
►
2017
(1)
- ► de novembre (1)
-
►
2014
(4)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
-
►
2013
(15)
- ► de desembre (1)
-
▼
2012
(18)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (2)
-
►
2011
(16)
- ► de novembre (1)
-
►
2010
(13)
- ► de novembre (1)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada