Escolto Jazz. I a la tardor ja se li posa vermell el nas, que de tan en tan li raja. Els troncs de fusta tenen ganes de ser consumits per donar ambient a la casa de pagès vestida de parets de pedra freda interminables. Amb la llar de foc tot agafa un color taronjós, els objectes tenen una ombra que dansa al ritme d'aquesta bateria jazzística, un ritme lent, però entendrit, sensual, fogós. Obres aquell llibre, el de la tapa verdosa, amb un títol que té les lletres d'un color escandalós. I no decideixes parar de llegir, fins que així ho desitjen les teves parpelles, que, al ritme del cansament, es desmaien i cauen per propi pes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Seguidors
Arxiu del blog
-
►
2017
(1)
- ► de novembre (1)
-
►
2014
(4)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
-
►
2013
(15)
- ► de desembre (1)
-
▼
2012
(18)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (2)
-
►
2011
(16)
- ► de novembre (1)
-
►
2010
(13)
- ► de novembre (1)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada