Què passa si per por a què diran, què pensaran, què s’imaginaran… no t’atreveixes a dir el què sents? A ser qui ets? Criticar els prejudicis no et fa ser més fort que ells, sinó encara més feble. El que s’ha de fer és donar ales a la teva mentalitat, a les teves idees i fer-les volar, per tal que els prejudicis, mica en mica, vagin perdent terreny i deixin pas a la sinceritat i a la tolerància. No podem exigir un canvi de mentalitat als altres si primer no deixes entreveure la teva als demès per por. Aquí ve el problema, la por. Por a ser rebutjat? Per qui? Si de fet, no sent valent, la única cosa que fas és rebutjar-te tu a tu mateix. Potser que ens comencem a plantejar que un xic d’egoisme no fa pas mal i pensem en allò que ens convé a nosaltres.
És qüestió de tancar els ulls, veure’s un glop de valentia i cantar les veritats als quatre vents.
com sempre, descrius de forma magnificent qualsevol tipus de situació física o psíquica.
ResponEliminaNo pensis que comento sovint per adular, però sempre encaixes temes dels que parles amb sensacions personals meves, m'estic començant a plantejar que existeixi una connexió telepàtica o alguna cosa per l'estil; m'agraden aquestes coincidències! de fet, a veure si tornem a coincidir aviat ni que sigui en un bus.