El cor li suava. Les mans li bategaven a cent per hora. Només tenia una
cosa en ment: aconseguir entortolligar els passos necessaris per arribar fins a
la porta de sortida. Sí, l’estimava massa com per no fugir.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Seguidors
Arxiu del blog
-
►
2017
(1)
- ► de novembre (1)
-
►
2014
(4)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
-
►
2013
(15)
- ► de desembre (1)
-
▼
2012
(18)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (2)
-
►
2011
(16)
- ► de novembre (1)
-
►
2010
(13)
- ► de novembre (1)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada