Tanco els ulls i en aquell somni
somric, les rialles conformen la banda sonora d’aquell moment esponjós, que
flota per cada un dels cinc sentits. Però, de sobte, obro els ulls i les pupil·les em
revelen el secret. Ja no hi ets, només et fas present dins meu. I estiro els
braços com feia sempre, però ara no t’agafo, els meus braços i les puntes dels meus
dits només acaricien l’aire que respiro i aquella abraçada no té lloc.
En aquell moment és quan una gota de pintura transparent, amb gust de sal, dibuixa
la línia de tristesa que travessa la meva cara.
sonia, no se per que feia molt de temps que no passava per el teu blog, i ara m'he posat a llegir tot el que no havia estat llegint.
ResponEliminam'encanta com t'expreses :)
aquest text, m'ha tocat.
un petonas guapa!!