I...acció!

Nuesa contra nuesa. Dos cossos en igualtat de condicions, enderrocant les barreres socials que s’ensumen només obrint la porta de casa per sortir al carrer. Passió desorbitada recoberta per uns llençols suats i amarats per les gotes de plaer que ragen per les galtes, els braços, les cames. Segons com, és tan sols hipocresia emmascarada per uns riures exagerats, provocats per un efímer contagi mutu d’emocions portades a l’extrem. Però també hi ha l’altra vessant, la de l’amor consumat. L’amor estès a tots els àmbits, seguint la pauta insubornable del donar-rebre. El llit esdevé un Liceu que acull una gran estrena, una òpera on s’acumulen totes les arts, tots els sentiments. S’obre el teló i es comença amb el teatre de les carícies i els petons endolcits que entendreixen la pell i tot seguit la música entra en joc. Els mil i un crescendos i diminuendos fan d’aquesta jugada un autèntic puzzle, on tot va encaixant, mica en mica. On hi ha aquells moments de forte, en els quals l’orquestra fa tutti i la percussió té un paper cabdal. I finalment, partint d’un piano per part de l’orquestra que va creixent i amb tots els actors a l’escenari, arriba el punt àlgid, el precipici del plaer. La cantant entra en escena i es col·loca, caminant a pas valent, davant dels altres actors i mirant al públic amb les mans esteses deixa anar amb una veu clara i potent un orgasme.