Viatges de bus i trobades inesperades donen per molt.

Trobar contradiccions en algú és una sensació semblant a la que un nen petit sent quan els seus pares compren un gerro nou per decorar la taula del menjador i està envoltat de bombolletes que frisa per poder anar rebentant. Un dia passes a ser qui escoltes les penes de tothom i el dia següent la persona que les explica a tothom. Les contradiccions es troben també en l'art que, de fet, acaba sent l'expressió de la ment humana. Un dels casos seria el del quadre "Jugadors de cartes" de Cézanne. L'home de la dreta, el qual és un home gran a qui li podríem atribuir els adjectius de savi, està un pas per davant en la confrontació que sorgeix entre aquests jugadors, ja que el seu cos és visible (en l'home de la dreta està tallat), té les cartes de color blanc (l'altre les té negres) , el seu barret és molt geomètric (l'altre el té més arrugat) i la seva posició és molt més rígida (l'altre té el cap més inclinat). Totes aquestes contradiccions ens podrien fer pensar que el personatge de la dreta té "la partida" guanyada.

Així doncs, les contradiccions també poden ser presents al nostre dia a dia. A vegades podem ser tímids i al mateix temps extravertits. D’alguna manera ens excusem dient que això depèn del peu amb el qual ens hem aixecat, del temps o del dia. Però en el fons, tot acaba sent influència de les persones més properes que ens envolten o que han conviscut força temps amb nosaltres.

Per això, a vegades, és convenient agrair a la gent que t’envolta, la qual estimes i valores de ser com són i d’haver-te ensenyat tant, però també has de pensar que si segueixen estan al teu costat és perquè tu també els ensenyes i els pots arribar a omplir tant com ells a tu.

Gràcies, amics.