El temps s'escola. El dia comença a plorar estrelles fugaces que toquen l’acordió.
Però la millor, tu. La teva música fa ballar mil valsos als sentiments i els
pinta de color verd i marró, color natura. Des de la ciutat comptal puc notar
cada una de les notes i els acords que desprèn la teva música i que, al cap i a
la fi, et descriu tan bé. Una música passatgera, però penetrant. Una música
animada, però profunda i que sempre, per lluny que la percebis, està amb tu.
Aquella música que s‘escola per qualsevol regional exprés que surti de Girona en direcció
Barcelona o que es converteix en bombolles d’aigua que
arriben en forma d’onada i so salat a les costes barcelonines. És quan aquella
música enderroca qualsevol frontera –la de la distància, la de l‘enyor– que la
peça que has interpretat es pot titular, sense cap mena de dubte, "amistat".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada